Amics,
Sergio Oiarzabal (Bilbao, 1974) se’n va anar la matinada del passat divendres, com se’n va anar Miguel Hernández, l’any en que es celebrava el naixement del poeta oriolà.
De Miguel la veu inacabable, de Sergio ens queden els seus alfabets, les seues lletres i tots el xiquets i xiquetes que els varen escoltar de la seua pròpia veu i potser seran la seua veu demà.
Açò és el que ningú podrà arrencar al destí perquè es va escriure en març amb totes les llengües i com a visionari ell ho va escriure a l’any 2004 al seu poema Apologia de iluminación:
...se detuvieron las palabras, y todas, de todas las lenguas, acudieron volando a su alma, tierra màgica espejismo...
Aquest va ser el millor homenatge que li poguérem fer en vida.
D.E.P.
Estel J.
